L’ANOIA
LA DIVERSITAT AL BELL MIG DE CATALUNYA
L’Anoia
és una comarca qualificada com
artificial, formada per territoris amb característiques molt
diferents que s’han agrupat com si es tractessin de peces
d’un gran trencaclosques.
Al nord, l’Alta Anoia; al centre, la conca
d’Òdena;
al sud, la Baixa Anoia; als extrems, uns territoris a prop del Baix Llobregat i
d’altres, cercant la conca de Barberà.
L’Anoia és diversitat. Aquesta és la
seva
singularitat, aquesta és la seva personalitat i aquest fet,
que
a priori pot semblar negatiu, és realment el que li
proporciona
l’interès. L’Anoia és una
comarca de pas i
d’assentament. No és mera casualitat que fos la
terra on va viure en Pau, el Pierolapithecus Catalanicus, als Hostalets
de Pierola, un antropoide que va viure fa 13 milions d’anys,
el primer d´aquesta edat que
es troba al món i que en breu serà
màxim
protagonista de l’empenta turística de la comarca.
És una terra que
al llarg dels segles ha sumat cultures, ha aglutinat diverses maneres
de pensar i d’actuar, ha vist passar grans viatgers i
senzills
comerciants o ramaders i al mig de Catalunya ha senyalat
la divisòria entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova.
El seu clima
també és un aiguabarreig que combina la
continentalitat de la zona nord, a redós dels altiplans
segarrencs, la mediterraneitat de la zona sud, ja en contacte amb les
terres del
Penedès, i el clima de muntanya mitjana i baixa que trobem a
la part central de la comarca, a la conca d’Òdena. I
aquesta amalgama de cultures, de maneres de viure i de morir, de
treballar a la terra o a la indústria, de dialogar i
d’enfrontar-se, a deixat constància perenne a
l’Anoia. L’home, des de la nit dels temps, ha
deixat la
seva petjada, ha deixat constància de la seva
manera de viure en edificis, en
petites capelles rurals i grans temples i esglésies, en
recintes de treball i en espais de lleure, en castells de defensa i en
monuments funeraris. La varietat és el gran atractiu de
l’Anoia.
Segons: Geographica Mapamundi